A l’escola Antaviana, des de sempre, hem basat l’aprenentatge en l’observació i experimentació. Per aquest motiu, una de les moltes activitats que sempre hem programat ha estat la incubació artificial d’ous, prioritàriament de gallina. Una activitat, aquesta, que ens ha permès aprendre, de manera pràctica, tot un reguitzell de qüestions relacionades amb la reproducció animal. Aquesta activitat, però, acabava essent un problema quan els pollets es feien grans i no podien continuar a l’escola per manca d’espais adients, entre d’altres.
Gaudir de la companyia dels animals del galliner, estudiar el seu comportament, aprendre a cuidar-los, netejar-los, observar les seves relacions i poder menjar, de tant en tant, uns ous boníssims… ens va animar, el curs 2005-2006 a comprar un petit galliner de fusta. Era molt bonic i semblava una joguina. Però, de seguida es va fer petit i poc operatiu.
A poc a poc vam començar a recuperar la idea inicial que, per motius diversos, mai havia arribat a fi de bé: construir un galliner a la zona de l’hort per tal de poder reciclar més i millor dins d’un tot: excrements, palla, verdures fetes malbé, etc. Tanmateix, el fet que l’aviram pogués passejar per les proximitats de l’hort era una idea que ens entusiasmava; per tant, durant el curs 2010-2011 vam posar fil a l’agulla.
Donat que des del curs 2004-2005 l’escola Antaviana participa formalment en l’Agenda 21 Escolar de Barcelona com a projecte d’educació, participació i implicació cívica i donat que a la nostra escola el projecte sorgeix a partir d’un procés participatiu, de revisió de plantejaments i pràctiques educatives i d’un compromís en accions de millora en relació a l’ambient i la sostenibilitat…, decidim, amb fermesa, que l’hort, el galliner i el reciclatge, entre altres, formin part de la vida quotidiana de la nostra comunitat educativa i posem en marxa el galliner.
Ubicar-lo i construir-lo no fou una tasca fàcil donada la complexitat. Els patis eren vulnerables a accions vandàliques en horari extraescolar i ens preocupava molt.
Finalment, vam decidir aprofitar uns espais desaprofitats, semisoterrats, que hi ha al costat de l’hort i els vam arrenjar com a galliner. Vam tenir les nostres dificultats i gràcies a l’ajut de mares i pares, professors i alumnat vam aconseguir tenir un galliner.
Des del curs 2012-2013, el galliner funciona amb regularitat. Hi conviuen gallines, un gall i dos ànecs en el mateix espai i, durant el dia, tenen sortida i entrada lliure a l’exterior; concretament, a l’hort i zona de plantes aromàtiques i arbrat. Mengen pedretes, cucs i insectes; busquen la frecor de la terra i de les plantes, busquen les molles de pa dels esmorzars, entren i surten, posen ous regularment… Tanmateix, un pare els cuida els caps de setmana i durant els períodes vacacionals. Els alumnes, petits i grans, els visiten, els dibuixen , els oberven, els cuiden. Això de cuidar-los va a compte dels alumnes de sisè que són els encarregats d’aviar-los als matins, de tancar-los a les tardes, de netejar-los (conjuntament amb algun adult), de vetllar perquè no els falti menjar i aigua, etc. Els encarregats setmanals d’aquesta tasca s’emporten alguns ous a casa i els que sobren els comprem alguns mestres i/o mares o pares per tal de poder finançar part del menjar que consumeixen i/o d’arrenjaments puntuals que cal fer per a manteniment.
Finalment, quan posem en marxa les incubadores, habitualment a cinquè, alguns dels ous són del propi galliner per a poder treballar el tema “fecundació”. Alhora, quan els pollets es fan grans passen al galliner prèvia fase d’adaptació.
La granja a l’escola ens ha proporcionat sabiduria, sensibilitat, il·lusió, motivació. Hem après i aprenem molt amb els animals de granja i, pel camí, aprenem a respectar-los i assolim la solidaritat necessària per a tirar endavant el projecte.
Com que els ànecs conviuen prou bé amb el gall i les gallines tenim la idea de fer una bassa a la zona de l’hort on s’hi pugui remullar i on poguem mantenir vegetació que requereixi humitat: canyes, per exemple. A la llarga permetrà treballar i observar la reproducció d’alguns amfibis. D’aques projecte en parlarem en el seu moment.
